Concha Velasco es converteix en Juana de Castilla, més coneguda com "Juana la Loca", un dels personatges més commovedors de la nostra història, per explicar-nos les seves vivències i per descomptat, rendir comptes a les persones que van estar en la seva vida abans de morir sola i allunyada del que més volia: els seus fills.
Juana de Castilla va ser convertida en una ombra primer pel seu marit, Felipe el Hermoso; després pel seu pare, Fernando el Católico, qui la reclou a Tordesillas; i finalment pel seu fill Carlos V, que la ignora.

Concha Velasco s'ha ficat en la pell de dones úniques, com Santa Teresa o Hècuba, i ara tornarà a encarnar una altra dona fascinant, Juana la Loca, en un monòleg escrit per Ernesto Caballero, que dirigirà Gerardo Vera. El monòleg és un oratori que Caballero presenta en el moment que la reina sap que morirà i fa una confessió en la qual repassa tota la seva vida.

Idioma castellà

Guió Josep Maria Lari

Direcció Mag Lari i David Pintó

Amb Mag Lari

El Mag Lari fa 25 anys que va començar a fer màgia. I què millor que celebrar-ho amb un espectacle on reuneix els seus 25 números més emblemàtics. 25 anys d’il·lusions que han convertit aquell jovenet tímid, en un home que ha acomplert el seu somni: il·lusionar a tot tipus de públics i alhora poder viure de la il·lusió. 25 il·lusions és precisament això, un espectacle on hi haurà 25 il·lusions, en un intent de concentrar el bo i millor de tots aquests anys en un espectacle.

Si normalment el Mag Lari fa uns dotze jocs de mans per espectacle, fer-ne 25 en una hora i mitja serà un repte trepidant que haurà de superar cada nit, i de manera màgica.

Per fer-ho possible hi haurà els ingredients perfectes: aparicions i desaparicions, prediccions impossibles, ballarins i partenaires, jocs de participació, projeccions, grans il·lusions, canvis de vestuaris, música irreverent, mil canvis de llum, efectes especials, i sobretot l'humor descarat del mag més xòuman que existeix. Un espectacle fet a base d'anys, funció a funció, perquè si alguna cosa ha fet en aquests 25 anys el Mag Lari, és fer bolos. Aquí en teniu el resum.

25 il·lusions, tota una vida dedicada a la màgia.

Autoria Ramon Madaula
Direcció Jordi Casanovas

Amb Ramon Madaula, Jordi Bosch, Carles Canut, Victòria Pagès, Marieta Sánchez Martínez, resta de repartiment en curs
23 d’abril. Sant Jordi. Una urbanització de cases adossades al Vallès Occidental. El dia s’allarga, comença el bon temps. Els veïns surten a arreglar el jardí, a fer l’hort, a dinar a fora. Una família de classe mitjana catalana es troba al jardí de la casa del Jordi i la Carme. El pare del Jordi -l’avi- es diu Jordi; el fill del Jordi -el nét- també es diu Jordi. Tres generacions de Jordis celebren plegats el dia del nostre patró. Però ho faran envoltats de roses plenes d'espines, de dracs que treuen foc, de cavallers que potser no són tan valents i de princeses que es reserven un fort caràcter.

Repartiment Lolita Flores i Luis Mottola

“Prefiero que seamos amigos”. Qui no ha sentit en algun moment de la seva vida aquesta terrible frase? Una sentència que condemna qualsevol expectativa cap a la persona estimada, que et destrueix la il·lusió de ser objecte de desig, de passió, de formar una parella, de ser la mitja taronja del teu amor. El 'happy ending' de la teva història s'esvaeix i el teu amant desitjat es converteix en amic... En aquesta entranyable comèdia francesa veiem dos amics, tan propers i tan còmodes en la companyia de l'altre, que quan un vol canviar les regles de l'amistat, l'altre està totalment encegat i és incapaç de veure-hi més enllà. Aquí està servida la comèdia. Un busca alguna cosa més passional que el sofà, la peli i una pizza en companyia del seu amic xerrant i intercanviant històries de conquestes.

Regnen les frustracions i les paraules estan plenes de sentiments no compresos, i les insinuacions i missatges subtils no són captats. L'obra també planteja un altre tema universal al món femení: l'abrupte canvi d'estatus quan passes d'una certa edat. La sensació de ser sobtadament invisible per al sexe contrari.

Com diu l'antiga cançó anglesa: "No one loves a Fairy when she's forty" (Ningú vol una fada quan té quaranta anys). La lluita interna de la dona segura de si mateixa, feta i dreta, amb tota una vida a l'esquena, independent i satisfeta amb si mateixa, que s'enfronta a la terrible inseguretat i la por de no ser mai més desitjada ni joiosa en el terreny de l'amor. Estàs caducada. 'Se t'ha passat l'arròs!’ Cal actuar ja o acceptar el teu destí de 'mai més'.

Aquesta comèdia d'aroma fresc i àgil ens porta a través d’un viatge divertit amb girs inesperats, converses esquitxades d'ironia, frustracions i desig sexual no correspost. Veiem els nostres dos protagonistes ballar un tango, però ni amb la mateixa cançó ni amb el mateix pas.

Les relacions i la recerca de l'amor mai són fàcils i aquí gaudim de l'odissea que és per Claudia i Valentí aprendre a estimar-se. Amb Lolita i Luis garantim una nit plena de flors, desitjos, rialles i somriures.

Tamzin Townsend.