Direcció Paco de la Zaranda

Amb Gaspar Campuzano, Enrique Bustos i Francisco Sánchez

Todo el que está en la Gloria y en la Luz mendiga. 

(León Bloy)

Es van tornar invisibles, tan acostumats com ja estem a veure'ls, dormitant als vestíbuls de les estacions i aeroports, remenant en els contenidors d'escombraries, fent cua als menjadors benèfics... Els veiem tan llunyans i amb prou feines la quantitat d'una mensualitat ens separa d'ells. Els llançats per la borda de les seves destinacions, els nàufrags a la foscor d'un món hostil. De vegades en silenci creuen la nostra consciència, encara que els evitem com el petó del leprós, perquè la seva pobresa ens interpel·la: Qui creu que té alguna cosa per sempre?

Aquests captaires deixen les seves petjades en les cendres de la vida, conserven les brases d'una flama antiga, una fúria davant el temps, que d'alguna manera els entronitza; reis sense regne; l'home desterrat entre escombraries, sense més llum que l'esperança d’una mirada des del cel. Qui no ha demanat caritat per alguna cosa alguna vegada?

Liquidació d'existències, aquestes consagrades al teatre, conscient que la nit s'acosta, i que lluny de la complaença, segueixen despullant el seu estil de qualsevol retòrica, de qualsevol vestidura estètica, buscant perviure en la tensió i el risc de la creació, que segueix reflexionant en el que han estat les seves constants: les devastacions del temps, la crítica a la desertització espiritual, l'escenari com a setge vivencial.

Aquí hi ha l'univers d'una companyia, les seves ferides i cicatrius, seva el seu desarborat imaginari, la seva esquinçada veu, els seus personatges desnonats. Eco de litúrgia, tints esperpèntics i regust de tragèdia, un humor pertorbador i un compromís poètic insubornable. Els peus en els clàssics i la mirada en l'horitzó de noves formes de parlar a l’ànima de cada home. Tradicionals i rupturistes, contradicció viva, contracorrent sempre, passió de quatre dècades pels escenaris del món: La Zaranda, teatre inestable d'enlloc, compleix quaranta anys al fons del temps.

Amb Elena Gadel (alternant Teresa Abarca), Ivan Labanda (alternant José Carlos Campos) i Alejandro Tous

L'història transcórre en els darrers anys de la República de Weimar, en un Berlín decadent i assotat per la crisi del 29. Una ciutat que es segueix aferrant inútilment a la il·lusió d'aquells anys d'esplendor que la van magnificar poc temps enrere. El Kit Kat Club, el club nocturn de la ficció, obre les seves portes cada nit per a entretenir a un públic ansiós per oblidar, encara que sigui per un parell d'hores, el mal que plana per damunt dels seus caps.

Governat pel seu inquietant i divertit mestre de cerimonies, el Kit Kat Club escenifica la convivència entre l'imparable creixement de la hidra nazi i la fingida normalitat quotidiana dels protagonistes: la cantant anglesa Sally Bowles i el novel·lista americà Cliff Bradshaw o el romanç de tardor entre Fräulain Schneider i el propietari jueu d'un florent negoci de fruiteria, Herr Schultz.

Amb diverses de les cançons més emblemàtiques de la història dels musicals: “Willkommen”, “Cabaret”, “Money Money”, “Maybe this time”… CABARET és El Musical de Broadway que tothom hauria de veure un cop a la vida.

La producció actual

Elena Gadel, Ivan Labanda i Alejandro Tous encapçalen un talentós repartiment de més de 20 actors, acompanyats dalt de l'escenari per una banda de 9 músics en directe.

Una renovada i luxosa versió en castellà de CABARET, que prèn l'esència de l'espectacle original del Broadway dels anys 60, arriba ara al Teatre Victòria. Adaptada i dirigida per Jaime Azpilicueta, responsable de portar per primera cop a Espanya títols capitals del teatre musical com Jesucristo Superstar, Evita o Sonrisas y Lágrimas. Un dels grans espectacles de la temporada a Barcelona, que arriba després de triomfar a Madrid i de fer una gira per Bilbao, València, Mallorca i Sevilla.

*Recomanat a partir de 13 anys

Durada: 2 hores i 40 minuts

Espectacle en castellà

Autor i director artístic Jordi Purtí

Director Carles Coll Costa

Primer Concertino Naeon Kim, Segon Concertino Nacho Lezcano, Violí 1º Natalia Klymyshyn, Cecília Burguera, Principal violins 2º David Sanmartí, Violí 2º Tamara Caño, Sergi Ruíz, Principal violoncels Queralt Garcia, Violoncel Carles Coll Bardés, Principal violes Tigran Yeritsyan, Viola Mónica Cruzata, Principal contrabaixos Dmitry Yaroslavtsev, 

Director musical Carles Coll Costa

Arranjaments musicals Carles Coll Costa, Naeon Kim, David Sanmartí

Amb el bagatge de l’experiència i amb la “solvència contrastada” de l’espectacle Concerto a Tempo d’Umore, a desCONCERTO es fa un pas més enllà per apropar i endinsar al gran públic en la música clàssica a través d’una experiència única, híbrida, fruit de l’encreuament impossible del ritme i l’expressivitat del teatre gestual, la delicadesa dels autors clàssics i la dificultat de la seva interpretació, amb virtuosisme, imaginació i riures. Això és el que ens proposen Jordi Purtí i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. Tot comença quan s’obre el teló i els músics son atrapats per sorpresa, en l’espera del Director d’orquestra. Un a un van fent la seva presentació, fent una versió d’un clàssic de Mozart, amb característiques musicals de diferents països i continents.

Un cop arriba el Director s’inicia la lluita entre el seu repertori i el de l’orquestra. Amb això es van alternant les dues propostes: Repertori de partitura original. Repertori a partir de l’original amb variacions i improvisacions. Hi ha una història d’amor i desamor, una lluita de virtuosisme, les quatre estacions de Vivaldi abreviades, una persecució musical i gestual, la platea que assaja, la venjança del Director a través d’un comandament... Música i humor gestual. Un concert teatral dirigit, pensat i adequat per a tots els públics, en un espectacle recomanable tant als amants de la música com als que creuen que desconeixen els clàssics i pels que els descobriran.

Una invitació a deixar-se seduir per 13 musics-actors que interpreten un repertori musical imprescindible.

Direcció Iván Morales

Amb Pol López, Oriol Pla, Xavi Sáez i Marta Millà

Som a l'oest d'Irlanda, a Connemara, una comarca rural, verda i encara salvatge, a principis dels anys noranta.

El solitari i misteriós Mick Dowd sembla tenir una vida molt anodina, les seves activitats semblen limitar-se a beure poiteen i fer safareig cada nit amb la seva veïna addicta al bingo, l'anciana Maryjohnny, i a rebre la visita de tant en tant del Thomas, un policia local amb ínfules de convertir-se algun dia en un detectiu triomfador com el seu admirat Colombo. Tant de bo encara tingués al seu costat la seva difunta esposa, l'Oona, ella era l'amor de la seva vida i no passa dia que el Mick no la trobi a faltar.

Durant uns pocs dies, cada tardor, l'avorrida existència del Mick pren un caire una mica més sinistre: És l'encarregat de desenterrar els cadàvers que ja fa més de set anys que descansen al cementiri local. És una ocupació macabra, però algú l'ha de fer, per al bé del bon funcionament social. Cal fer espai per als morts nouvinguts.

Però aquest any no serà pas com els altres. Ha arribat el moment d'exhumar les restes de l'Oona. I els rumors que l'acusen d'haver estat el culpable voluntari de la seva mort tornen a aparèixer entre el veïnat, fins i tot en els que ell considerava els seus amics.

Per si això no fos prou, per primera vegada estarà obligat a treballar amb companyia, i tindrà el pitjor dels ajudants possibles, el jove Mairtin, el bala perduda del poble, que guarda més cops amagats dels que sembla.

Benvinguts a La calavera de Connemara, una comèdia negra d'amor i ossos.

Concha Velasco es converteix en Juana de Castilla, més coneguda com "Juana la Loca", un dels personatges més commovedors de la nostra història, per explicar-nos les seves vivències i per descomptat, rendir comptes a les persones que van estar en la seva vida abans de morir sola i allunyada del que més volia: els seus fills.
Juana de Castilla va ser convertida en una ombra primer pel seu marit, Felipe el Hermoso; després pel seu pare, Fernando el Católico, qui la reclou a Tordesillas; i finalment pel seu fill Carlos V, que la ignora.

Concha Velasco s'ha ficat en la pell de dones úniques, com Santa Teresa o Hècuba, i ara tornarà a encarnar una altra dona fascinant, Juana la Loca, en un monòleg escrit per Ernesto Caballero, que dirigirà Gerardo Vera. El monòleg és un oratori que Caballero presenta en el moment que la reina sap que morirà i fa una confessió en la qual repassa tota la seva vida.

Idioma castellà

The Hole Zero és la preqüela que estaves esperant l'espectacle que ha revolucionat la cartellera nacional. Després de l'èxit internacional de The Hole i The Hole 2 i conquerir a més d'un milió i mig d'espectadors, la saga de The Hole torna a Madrid, al teatre Calderón on va començar tot. Vine i descobreix l'origen d'aquest univers barreja de circ, burlesque, cabaret, música i humor d'una manera molt diferent dels anteriors espectacles. No cal que hagis vist The Hole ni The Hole 2 per a gaudir de The Hole Zero. Perquè abans d'entrar al forat, algú va haver d'obrir-lo.