I si tornés a la vida?, es pregunta aquest personatge oblidat al fons del mirall. Davant seu, un actor ha anat envellint camerino a camerino, maquillant la seva íntima derrota, les seves gastades il·lusions, aquest desengany que enfosqueix els seus dies. Han mort tantes coses que la vida no serà prou llarga per oblidar-les. Però avui escolta aquestes veus dins de l’azogue i és com si l'ànima tornés al cos. En aquest present estèril en què l'home no sembla estar a l'alçada dels seus somnis, amb les darreres forces, sortirà a irradiar esperança a l'escenari.  

Aliat amb el seu personatge, remourà amb el seu passador a les entranyes del teatre, topant-se amb els seus vicis i virtuts, amb la seva humanitat sempre. Baixaran fins als inferns, creuaran dèdals on els buròcrates emmagatzemen el seu tedi, sortejaran els esvorancs que cobreixen les catifes vermelles de la fama, il·luminaran les fosques galeries on la vulgaritat empantanega tot, intentant alliberar a Segismundo d'una realitat alienant i prosaica, escaparan i les seves bromes, fent de Clavileño un Pegàs. De nou, desafiant la mort i l'oblit, buscaran l'alegria del retrobament amb el teatre. 

Manual para armar un sueño és una decidida oda a l'esperança que vol posar llum a les tenebres d'un món hostil a tot el que escapi al seu comerç. Un viatge infinit a la història i que, no obstant, transcorre al curt espai que va d'un camerino a l'escenari. Un somni tan prim com el fil d'un estel que resisteix tota mena de tempestes.