Espectacle en italià amb subtítols

Sempre he volgut fer “Èdip Rei”. Soc un apassionat devot de la psicoanàlisi i de la literatura de misteri. Sempre m'ha fascinat aquesta trama extraordinària, en la qual qui investiga un assassinat resulta ser el mateix assassí. Des de fa algun temps, defenso la idea de reduir el paper del director—qui, en la meva humil opinió, hauria d'allunyar-se de ser un autor per a tornar a ser un intèrpret. No obstant això, encara que és correcte tornar al text, també és cert que no existeix una tradició interpretativa autèntica de la tragèdia grega. Pel que sabem, els textos que han arribat fins nosaltres són vagament comparables a llibrets d'òpera sense música. En dirigir un text de drama antic, un part des de l'any zero.

L'extensió d'aquesta obra mestra de la humanitat implica necessàriament algunes traïcions. Després d'una pandèmia, un podria passar del tema social de la pesta al tema girardià del boc expiatori. He triat el camí de la metàfora del coneixement. L'obstinada voluntat d'Èdip de conèixer la veritat ho fa semblar una espècie d'Ulisses que no pot evitar viatjar per a continuar sabent. No obstant això, el viatge d'Èdip és un viatge implosiu: investiga explorant dins de si mateix.

Serà, per tant, el mateix actor, Lucca Lazzareschi, qui interpreti no sols al protagonista, sinó també als qui coneixen la veritat, o almenys una part d'ella. Lucca serà també Tirèsies i el missatger, dialogant amb les imatges distorsionades de si mateix reproduïdes en vídeo per Alessandro Papa, qui fa anys que col·labora amb mi. La principal iconografia triada per a aquesta posada en escena és el surrealisme: una elecció gairebé obligada per a un viatge interior d'orientació psicoanalítica. Per a la música, he decidit seguir una altra de les meves passions relacionades amb aquest text: la de les històries de detectives, especialment del cinema de suspens del segle passat. Aprofitant l'origen tant occidental com oriental del meu ja habitual músic, l'israelià Ran Bagno, no podré oblidar que Èdip també representa el punt més incandescent d'un dels conflictes eterns de la humanitat: la lluita entre dues cultures.

Mai hauria pogut imaginar donar vida a aquest somni de tota una vida sense el gran talent interpretatiu de Lucca Lazzareschi i Manuela Mandracchia, qui interpretarà a Jocasta; sense les capacitats visionàries de Marta Crisolini Malatesta; sense el talent cinematogràfic en la il·luminació de Gigi Saccomandi; i sense la col·laboració d'actors que ja s'han convertit en companys de viatge, començant per Paolo Serra, amb qui m'uneix una col·laboració de gairebé trenta anys, i seguint amb Francesco Biscione, Paolo Cresta i Alessandro Balletta.

Lucca de Fusco, director.