Roma, inicis de la República. En un context de gran conflictivitat social, la classe dirigent (els patricis) i el poble (la plebs) s'enfronten: El poble té gana, demana blat. En aquest moment es declara la guerra contra els volscs. Emergeix la figura de Caius Marcius, noble guerrer admirat pel seu extrem valor i coratge. La seva gran victòria li guanyarà l'apel·latiu de Coriolà.

Després de la victòria els nobles volen nomenar Cònsol a Coriolà, els tribuns de la plebs es neguen. Comença el joc de la política, les mentides, les impostures, les estratègies. Coriolà, un home extremista, decideix no trair-se a si mateix, ni als seus principis. La seva reacció virulenta contra els drets del poble li valdrà la condemna per traïdor i l'exili.

Coriolà s'uneix a Ofidius, líder dels volscs, per a acabar amb Roma. Assetjada Roma i prop del desastre, la mare de Coriolà , en una escena memorable, fa desistir al seu estimat fill, perquè com diu Iban Martin en els seus pòdcasts i llibres sobre Roma: “L'amor a una mare és a vegades més forta que l'odi que es pugui sentir contra tota una ciutat”. Ofidius executa a Coriolà i a Roma s'alça un temple a la fortuna i saviesa femenina per haver salvat la ciutat.