Waterloo és un viatge en el temps, i té el desig de donar veu als que ja no hi són. Obrim una caixa de cartró plena de fotos antigues i la infantesa ens ve a la memòria com una glopada. La foto és del 7 d’abril de 1974, la instantània d’una família feliç, com qualsevol altra família feliç. Les corregudes dels xiquets per l’hort i per la bassa, el descobriment de l’amor i les primeres carabasses. El tio Paco encara tenia cabells i el tio Voro acabava de fer-se el tercer barrejat del dia. Que guapa que estava la cosina Lolín, i que satisfet que semblava Carles amb la mà a la buxaca. Qui se’n recorda ja de Grace Kelly i Piudeferro? De segur que no hi havia a Alzira dos amants com Salgado i Amparito. Ai, com n’eren, de joves, els pares. I que bona que estava la paella! Tants i tants records de felicitat, tot això està dins d’aquesta foto. Però qui podia sospitar el que passaria a l’hora del cafè? Qui ens contarà els secrets  les misèries que, com bé deia Tolstoi, fan que cada família siga infeliç a la seua manera?

Pasqual Alapont i Carles Alberola firmen a quatre mans la dramatúrgia d'aquest espectacle, una comèdia dolça i delirant que mira al passat. Amb Carles Alberola com a únic intèrpret, l'espectacle fa servir una capsa de fotografies antigues per transportar-nos als paisatges de la infantesa, recordar els jocs i reviure els descobriments. Tot, revivint les alegries i tristeses d'una família dels anys setanta.

• Aquest espectacle forma part del cicle de teatre Amunt el teló del Poliorama per València, i s'emmarca dins el Festival Grec.

• Aquest cicle d'espectacles aplega tres conegudes companyies valencianes en una celebració de l'art escènic que vol ser, també, una mostra de solidaritat amb els professionals del teatre afectats per la Dana.