L'obra icònica de Fassbinder sobre els estralls de la passió.

Petra von Kant, una dissenyadora d’èxit que acaba de separar-se del seu segon marit, viu amb la seva secretària Marlene, ajudant i gairebé esclava. Quan una de les seves millors amigues li presenta la Karin, una jove oportunista d’orígens humils, la Petra s’enamora bojament d’ella i promet convertir-la en una model internacional. Les dues dones inicien aleshores una relació tempestuosa plena de dependència, gelosia i humiliació. 
Les amargues llàgrimes de Petra von Kant —escrita febrilment durant un vol entre Berlín i Los Angeles i estrenada el 1971— pertany al període més brillant de Rainer Werner Fassbinder (1946-1982). L’obra de teatre, que un any després es convertiria en pel·lícula, va ser elogiada per la crítica internacional pel seu retrat estilitzat del desamor romàntic en un univers purament femení. El dramaturg alemany, que va revitalitzar l’herència brechtiana amb el melodrama nord-americà, desplega tota la seva artilleria per parlar-nos de la solitud i la dominació en aquesta història d’amor sàfic que creix en l’el·lipsi i els silencis. Rakel Camacho versiona i dirigeix, amb un pols renovador carregat d’imatges, aquest clàssic del repertori europeu sobre les relacions de poder, l’obsessió malaltissa i la necessitat tòxica de sentir-nos acceptats a través de la mirada dels altres.