“Celebrem que a cap persona li ha importat mai la nostra existència”

En algun indret del món, dues àvies desnonades viuen dins de cubells d’escombraries. El dia del seu aniversari, decideixen celebrar-lo en un restaurant de menjar ràpid. Així comença Tribut a les rates, una peça híbrida de teatre i dansa que, amb un llenguatge grotesc i alhora tendre, converteix els cossos envellits de les protagonistes en espais de resistència política i escènica. Les seves veus, sorgides des de la perifèria, denuncien un sistema que rebutja tot allò que ja no és útil. Una celebració rebel de la vellesa, la bellesa i la memòria.