És poc probable, però no impossible que una obra de teatre pugui parlar de les lleis de la física creuades amb les relacions de tres amics, però Caos ho fa

El caos adverteix que la teva experiència canviarà molt respecte al que canvien les teves condicions inicials. La relativitat ens diu que hi ha dues qüestions que modifiquen el pas de temps: la velocitat a la qual vas i la gravetat que t’afecta. I l’entropia que després d’un temps suficient, tot tendeix al desordre.

Viki es fa un embolic i encara no sap diferenciar una constel·lació d’una galàxia, però té molt clar amb qui vol compartir de la seva vida. Ramon orbita en el seu univers incapaç de prendre decisions per ell mateix i sentint-se a la deriva. I Lucía necessita tenir-ho tot controlat davall d’un cel ple d’estels.

Són els seus desitjos, les seves dèries, manies, pors i anhels que els porten a qüestionar-se si està tot predeterminat o potser són capaços de conduir les seves pròpies vides.

Caos ens ensenya la grandesa de les nostres vides i la petitesa de la nostra existència. Una comèdia nostàlgica amb una proposta de teatre físic i multidisciplinari on el cos i l’espai desdoblen diferents dimensions narratives, dirigida per Putxa de la companyia Zero en Conducta i escrita per Juli Disla.