Àngels Gonyalons encarna Oscar Wilde per interpel·lar un món encara obsessionat amb la joventut i la imatge.  

“Que igual que els déus, un dia, 
et van donar bellesa, 
igual els deus, un dia,? 
la bellesa et poden prendre... 
(i convertir-la en pols, 
i convertir-la en cendra.)” 

Àngels Gonyalons es posa en la pell d’Oscar Wilde per defensar El retrat de Dorian Gray dels atacs de la crítica del seu temps i és a través de la seva veu que veiem tots els personatges de la controvertida novel·la. Ella és Dorian, el jove que sent enveja de la bellesa del seu propi retrat i fa un pacte amb el diable per conservar eternament la joventut. Ella és Basyl Hayward, el pintor del controvertit retrat. Ella és Sybil Vane, la jove actriu de qui Dorian s’enamora. Però sobretot, ella és Lord Henry, el dandi depravat que acompanya Dorian en la seva baixada als inferns, mentre el seu retrat es va transformant monstruosament. El culte a la joventut i l’individualisme narcisista que son al cor de la peça ressonen avui dia, en un món com el nostre, regit per l’estètica i obsessionat per la darrera novetat. 

Amb dramatúrgia i direcció de Marc Rosich, i música original de Jordi Cornudella, l’obra és tot un tour de force per a l’actriu. Secundada per un trio vocal masculí i l’acompanyament d’un quintet de corda, la proposta fa que text i música es donin la mà en una delicada peça de cambra.