Una odissea de ciència-ficció sobre l’asfixiant necessitat contemporània de ser reconeguts.

Una astronauta compleix una missió sense precedents: passar un any complet sola, aïllada, a l’estació orbital Ícare, més lluny de la Terra que cap ésser humà abans.Tot està calculat. Tot està sota control. O això indiquen els sistemes.Però aviat comencen les anomalies: sorolls inexplicables, vibracions al casc, transmissions que arriben sense origen i que l’ordinador nega haver rebut. Missatges fragmentats. Veus distorsionades. I la sensació creixent que no està sola. Quan una presència invisible comença a manifestar-se fora de l’estació, la missió entra en una deriva irreversible, revelant una veritat inquietant: algú —o alguna cosa— l’està observant… i jutjant. A mesura que l’oxigen s’esgota i la frontera entre realitat i percepció es difumina, l’astronauta haurà d’afrontar la pregunta final: què queda d’algú quan ja no pot fugir de si mateix?

[AGON]IA és un relat d’intriga còsmica i supervivència psicològica que avança cap a un desenllaç tan inevitable com desconcertant.