Dona i aspirador(a) és un text que parla de la força de les paraules, però també de com aquestes demanen una justa coherència en les accions. 

És un text que ens confronta, com a la seva protagonista, amb el rol que tenim en el nostre destí, però també en el destí del nostre entorn. 

En el procés de recerca d’aquesta peça hem escoltat i llegit les paraules de científics, polítics, experts, activistes. Persones que estan posant accions a les seves paraules per tal de trencar aquesta barrera de silenci. Persones que mereixen ser escoltades amb més atenció. Perquè ens hi va la vida. 

Sabent, com deia Samuel Beckett, que l’única cosa que tenim són les paraules, he mirat d’escriure i articular a l’escenari els mots d’aquesta Dona i aspirador(a). Aquesta Dona de Cabells Vermells que tan meravellosament encarna Míriam Escurriola Peña dalt de l’escenari i que, paraula a paraula, es va transformant. Amb ella i amb tot l’equip artístic (Montse, Bea, Jan, Juanjo, Sergi, Mònica, Estela, David…) hem construït aquest recorregut de destí incert. I el resultat és un viatge policrom, de pinzellades nervioses, que recorre tota  mena de paisatges. De la rialla a la llàgrima, de la conferència pública a la confessió íntima, de la llum a la foscor i de la foscor a la llum.