Dos homes. Un vaixell. Una veritat que crema.

Al cor del mar, on només existeixen el «nosaltres» i l’«ells», dos personatges naveguen en una amistat construïda sobre mentides generacionals. A través de diàlegs nodrits d’absurd, humor negre i algunes dosis de crueltat, Joaquín Daniel teixeix una paràbola sobre el funcionament del poder: la creació d’enemics interns, la perpetuació del cicle de la violència i la il·lusió de pertinença.

L’inesperat gir final de l’obra revela que, tard o d’hora, les creences que ens regeixen, els dogmes, el vaixell en què navegàvem i fins i tot la pròpia identitat… poden acabar resultant una il·lusió fatal.

Carne Quemada és un viatge incòmode cap al cor d’allò que significa ser a dins o a fora, a dalt o a baix. Perquè quan la veritat emergeix i surt a la llum, juntament amb tot allò que sempre vam saber però mai vam voler anomenar, ningú no surt il·lès de l’escenari.