El monòleg d’una mare

Raquel és la dona del tercer pis i el seu fill és qui, en un rampell de fúria, ha fet miques les noves bústies de l’edifici. Des d’aquesta sentència s’inicia un monòleg profund d’una mare que té cura d’un fill que viu al marge del sistema. La seva confessió s’endinsa en les esquerdes dels vincles filials i en la urgència de les nostres societats d’atendre la salut mental.