Eróstrato, un pastor de l'Antiga Grècia, va incendiar el temple d'Àrtemis d'Efes, considerat una de les set meravelles del món antic. Després de ser detingut, interrogat i torturat, va acabar confessant la veritable raó que ho havia portat a cometre aquell acte: passar a la posteritat. 
En aquest monòleg íntegrament en vers, ple de sàtira, jocs de paraules i metateatralitat, veurem com la fascinació del protagonista per la figura d’Eróstrato es converteix progressivament en una obsessió, fins a fer-li cometre un crim a l'altura del seu ídol infame. 
Saltant d'un personatge a un altre, l'autor-intèrpret riu de la seva pròpia megalomania, convidant-nos a reflexionar sobre el narcisisme imperant de la nostra època i el desig intrínsec a l'ésser humà de deixar empremta; ja sigui a través d'una expressió artística, un ofici, una revolució o un acte criminal.