A partir de la descripció d’una jornada de matances a Mallorca, servint-se de la metàfora de les matances del porc i de la sobrassada blanca, Gomila ofereix una visió universal que provoca una reflexió en l’espectador sobre el seu món més íntim. La d’acorar era una feina reservada al més expert, perquè no és gens senzilla de fer, i avui en dia ben pocs en saben. A partir d’un minúscul fet casolà, es fa una reflexió sobre el pas del temps que confirma que allò particular és universal, que la història d’una Mallorca que ja no existeix també pot ser i és la nostra història.