Aquesta és una Antígona sense Creont, atrapada en la dictadura del parentiu. Ella conviu amb el seu dictador intern. Es rebel·la contra el poder de Creont, però sucumbeix a la suposada virtut femenina de la submissió. El sacrifici femení instaurat com un hàbit quotidià fins al límit de l'acte-immolació i la mort. Antígona, Èdip i Polinices, sempre emigrants, s'aferren a les seves essències per a sobreviure.