“El noi de la mare” pretén fer homenatge a totes les àvies, al seu llegat, i al seu record.

Aquesta peça busca fer una revisió del passat i el present a través de la vida ficcionada de la Isidra; una dona “qualsevol” que ben mirat, podria ser la teva àvia, la teva mare, padrina o tieta. La Isidra és l’escalfor de la llar de foc i un gelat a mitja tarda, però també és la tradició del dia de Pasqua o passar el rosari abans d’anar a dormir.

Ficcionar la tragèdia humana és la millor manera de superar un dol, el dol d’una mare o de totes les mares que la Isidra ha sigut.

Quant temps necessites per poder construir la memòria de tota la teva vida? Quant temps necessita l’oblit per ensorrar-la? Quant triga la pols del record a fer-se runa per no ser més que… fets?

La Isidra emmalalteix de demència senil i poc a poc oblida fins a la mort. Escrivim sobre la memòria fracturada d’una dona que mai va poder ser feliç, explorem la quotidianitat d’una família: El noi busca tot allò que l’uneix a la “mare” per poder complir la seva última voluntat, si és que això és possible, i reconstruir així la seva història.